Un ordinador + Internet = Màquina de fer diners? (Segona part)

PAS NÚMERO 1:  DEFINIR, ESTUDIAR I PLANIFICAR

DEFINIR:

És un pas important.  Saber què vols fer, a què et vols dedicar.  Allò que ens resulta tan fàcil de fer, d'imaginar i de creure quan som infants i que quan som adults ens resulta tan complicat.

És important somiar, deixar volar la imaginació, sentir les papallones a la panxa.

Si en aquests moments et trobes treballant; pots dedicar-te una o dues hores (com a mínim) cada dia a crear el teu negoci per Internet i, abans del que et penses podràs estar vivint d'ell.
Si ets a l'atur i necessites diners urgents, ho tens una mica més complicat; perquè els diners acostumen a arribar després d'uns mesos de treball i dedicació continuades.  De totes maneres, sempre hi pots dedicar una estona cada dia, total, els mesos passaran igual facis el que facis.  Tampoc perds res i hi tens molt a guanyar.

Per poder definir com serà el teu negoci has de saber què és el que t'agrada, què és allò que et provoca les papallones a la panxa que parlàvem abans.

Nosaltres sempre portem a sobre una llibreta i un bolígraf.  Et recomanem que te'n vagis a algun lloc on ningú et pugui interrompre i comencis a pensar en aquelles coses que t'agraden, que et fan sentir bé i, si encara tens la sort de recordar-ho, pensa en aquelles coses que somiaves quan eres un infant.

Escriu, escriu, escriu i escriu.  Deixa't anar.  Ningú ho llegirà, això és un assumpte entre el teu cor i tu. 
Un cop sentis que ja has buidat el pap, torna a casa i deixa reposar la llista fins l'endemà.

Què?  Ja ha arribat l'endemà?

Ara torna't a buscar un refugi on ningú t'empipi.  Tingues present que estàs treballant en el teu projecte, en el teu futur.  Un futur que t'ajudarà a millorar la teva vida i, simultàniament, la del teu entorn.

És el moment d'estudiar la llista que vas fer ahir.  No per censurar res, si no per veure la viabilitat i les possibilitats de cada opció.

Un exemple de llista pot ser:
- Psicòloga
- Escriptora
- Actriu
- Formadora d'adults
- Jugadora de bàsquet
- Navegant
- Pilot d'avioneta
- Etc.

Hi ha coses ben diferents i fins i tot inconnexes, però ja us havíem dit abans que del que es tractava era de fer una llista amb tot el que se't passés pel cap, sense jutjar, sense triar el gra de la palla, perquè això és el que farem ara mateix.

Un cop tens la llista feta, ordena de l'1 al número que sigui fins a completar tots els conceptes que hi hagis anotat.

Queda't amb la primera opció i reserva't les altres per a més endavant.  No et preocupi si en aquests moments consideres que no tens la formació adequada per a desenvolupar aquesta activitat. Afortunadament, avui dia tenim un gran accés a la formació; només necessitem interès, ganes i dedicació per a arribar a esdevenir allò que volem (evidentment, sí que hi ha algunes limitacions perquè si jo, per exemple, que tinc gairebé 50 anys i no he practicat cap esport de manera regular; ara digués que vull ser esportista professional, doncs, seria complicat d'assolir.  Però podria buscar alternatives relacionades amb aquell esport.)

És important que t'enfoquis en una sola cosa cada vegada, perquè si no corres el perill de dispersar-te i llavors et resultaria molt més difícil, per no dir impossible (és una paraula que no ens agrada) arribar a bon port.

Bé, si has arribat fins aquí i has anat fent el que t'hem proposat: FELICITATS!!  Perquè ja has definit què és en el que t'enfocaràs.
Si no ho has fet, et convidem ara mateix a que busquis el teu espai per fer la teva llista de desitjos professionals.

Fins demà! Dia en que parlarem de com adquirir els coneixements necessaris per engegar el teu projecte.

L’home més ric de Babilònia

En el nostre article de fa dies us parlàvem de la història escrita per George S. Clason. 


Aquí teniu:

L'home més ric de Babilònia

A l’antiga Babilònia vivia un home immensament ric que es deia Arkad.  Era molt conegut i admirat, tant per les seves riqueses com pel seu tarannà generós.  Malgrat els diners que gastava amb generositat, la seva fortuna augmentava any rere any.
Arkad provenia d’una família molt humil.  Un dia, uns amics de la seva infantesa, l’anaren a veure perquè volien esbrinar el secret de la seva gran fortuna.

Aquests li digueren:
-  Arkad, tu has tingut molta més sort que no pas nosaltres.  T’has convertit en l’home més ric de Babilònia; però nosaltres continuem lluitant per poder sobreviure.  Tu vius en un palau, et vesteixes amb la roba més cara, i gaudeixes de les millors menges; nosaltres, en canvi, ens hem de conformar amb el poc que tenim i és per això que ens preguntem sobre quina és la raó d’aquesta diferència tan enorme.  Fa anys tu eres igual que nosaltres, vam aprendre amb els mateixos mestres, jugàvem junts als mateixos jocs i no eres un estudiant destacat.  Nosaltres hem estat tan honorables com ho has estat tu.  Sabem que tampoc has dedicat massa hores a la teva feina  i nosaltres, en canvi, fem més hores que un rellotge a canvi d’un sou miserable.  Què ha passat perquè tu hagis tingut molta més sort que no pas nosaltres?

Arkad es mirà serenament els seus amics i, després d’un silenci, els digué:
-     Si vosaltres no heu aconseguit més que una existència difícil des que érem joves, és perquè, o bé no coneixeu les lleis de la riquesa, o bé heu fracassat a l’aprendre-les o no les heu posades en pràctica. 

Quan jo era jove mirava amb  enveja totes les coses fantàstiques de les que gaudien els rics.
La riquesa és una energia que té molt de poder: permet complir desitjos materials, tenir una gran casa amb jardí i piscina, permet degustar les menges més exquisides, permet viatjar per països llunyans, comprar joies valuoses, entre moltes altres coses que produeixen plaer als sentits i satisfacció a l’ànima.

Vosaltres ja sabeu que sóc fill d’un humil comerciant i que tinc molts germans, cosa que impossibilitava que jo pogués arribar a heretar res de res.  També sabeu que jo no he estat mai un estudiant brillant i que no tenia cap habilitat especial.
Quan vaig pensar sobre tot això vaig dir-me que aconseguiria la meva  part de tota aquesta fortuna.  Per això vaig decidir que esmerçaria temps i esforç per a assolir-la.  El temps el trauria deixant de fer totes aquelles coses supèrflues que no m’aportessin res de profit i l’invertiria en formar-me.

De temps, totes les persones en poden trobar si deixen de fer coses que no els hi proporcionen ni cap benefici ni cap plaer.  El desig i la voluntat poden superar qualsevol barrera i portar-nos a descobrir allò que no sabem.  Vaig decidir descobrir quin era el secret per acumular riqueses per posar-lo en pràctica immediatament amb constància i dedicació.

La meva primera feina va ser la d’escrivà, a la qual hi dedicava llargues jornades de treball a gravar taules d’argila. Després de treballar amb esforç durant setmanes i mesos em vaig adonar que gastava  tot el que guanyava en menjar, lloguer de l’habitatge, roba i altres petites coses.  Els diners es fonien mes rere mes.  Malgrat això, continuava decidit a aprendre les lleis de la riquesa.
  
Un dia, un comerciant de nom Algamish necessitava una còpia d’un edicte del califa.  Després d’acordar amb el meu cap el preu per la feina, es dirigí cap a mi i em digué:
-              A més a més del que et paguin, et donaré cinc monedes de coure si m’ho tens fet per d’aquí a dos dies.

Vaig treballar intensament durant aquells dos dies; però l’edicte era molt llarg i, malgrat dedicar-li molt més temps del que és habitual, no vaig poder complir amb la data acordada.  Quan l’Algamish anà a recollir les  tauletes,  s’enfadà moltíssim amb mi perquè no tenia la feina acabada.  Li vaig comentar que, malgrat el meu esforç, no ho vaig poder enllestir en dos dies.  Ell sabia que ningú acceptaria fer aquella feina en tan poc temps. 

Llavors, li vaig dir: “Algamish, treballaré tota la nit i tindràs l’edicte gravat demà pel matí, a canvi només et demanaré una cosa.  Sé que ets un home molt ric, vull que em diguis com puc arribar a ser un home tan ric com tu.”   Em mirà fixament i després de rumiar-s’ho una mica, somrigué i em digué:  “Ets un jove molt astut. Accepto el tracte.”

L’encàrrec em va portar a treballar tota la nit, talment com si m’hi anés la vida.  Tenia tot el cos adolorit per l’esforç: l’esquena em feia un mal horrorós i els meus ulls estaven vermells i plorosos.  Quan Algamish vingué de matinada per recollir les tauletes, aquestes estaven acabades.  Jo, llavors, li vaig recordar el tracte que havíem fet el dia anterior.  Es va asseure amb una gran dignitat  i em digué:
-              La majoria de la gent hagués demanat diners extres per acabar la feina a temps; tu, en canvi, has demostrat gosadia i intel·ligència en fer-me aquesta petició.  M’estic fent vell i voldria traspassar els meus coneixements a gent més jove que els sàpiga valorar.  Ja fa uns quants anys que vaig descobrir el camí de la riquesa en decidir guardar-me per a mi  una petita part dels meus ingressos.
Després de dir això deixà de parlar i em mirà sense pronunciar cap més paraula.  Llavors li vaig preguntar si allò era tot.  

Algamish em respongué:
-               Sí, això m’ha convertit en l’home ric que tens davant teu.
Li vaig contestar estranyat que tot el que jo guanyava ja era per a mi.  Algamish em corregí:
-              Ni parlar-ne.  És que no has de pagar al propietari del pis on vius? No has de comprar-te menjar?  No has de pagar a qui et fa la roba? O el calçat?  És possible viure en aquesta ciutat sense diners?  Els hi pagues a tots menys a tu.  Treballes únicament i exclusivament per als altres.  En realitat ets com qualsevol esclau.  L’única diferència és que ell treballa per a un sol amo i tu per a molts de diferents.  Et creus que ets un home lliure quan no ho ets.  T’esforces per aconseguir coses que pagues a altres, però sempre estàs neguitós perquè no et queda res per a tu.  Si t’haguessis guardat una dècima part de tot el que guanyes,  quants diners tindries després de 10 anys? 

Li vaig respondre que tants com en guanyo en un any.  Algamish em digué que em tornava a equivocar:
-              Cada moneda d’or que estalviïs serà com un esclau que treballi per a tu.  Cada moneda de coure que guanyi aquest or serà un fill que també podrà produir-te beneficis.  Si et converteixes en una persona amb estalvis considerables allò que tinguis et produirà beneficis i aquests beneficis a la vegada et donaran més beneficis.  Tot això et farà gaudir de l’abundància que aconseguiràs acumulant riquesa.  Potser et penses que t’estic defraudant després d’haver treballat tota la nit, però en realitat t’estic pagant 10.000 cops més del que t’imagines en aquests moments.  Si ets intel·ligent comprendràs la veritat del que t’acabo de descobrir.  Una part del que guanyes et pertany per a guardar.  Mai ha de ser menys del 10% per poc que guanyis, pot ser tant com et puguis permetre sense arribar a l’avarícia.  Paga’t a tu mateix abans que als altres.  Organitza les teves despeses i no gastis més del que et puguis permetre.  Reserva una part per a donatius.
La riquesa, igual que un gran arbre, creix a partir d’una petita llavor.  La primera moneda de coure que estalviïs serà la  llavor de la que naixerà l’arbre de la teva riquesa; quant més el reguis i més el nodreixis amb altres monedes, creixerà més aviat i més fort.

Un cop dit això, Algamish, agafà les seves tauletes i em pagà les cinc monedes de coure que m’havia promès la nit abans i marxà.  Malgrat que el que m’explicà em semblà massa senzill per a prendre-ho seriosament, després de rumiar-m’ho una mica ho vaig trobar ben raonable i, per això, vaig decidir provar-ho.  Així és que cada cop que em pagaven em guardava una de cada deu monedes de coure; curiosament no anava més curt de diners que abans.  Anava més en compte amb el que gastava i això feia que gairebé no notés la diferència amb els meus hàbits anteriors.  A mesura que el meu petit tresor anava creixent, em vaig començar a notar orgullós i satisfet.  He de reconèixer que sovint em temptava la possibilitat de gastar-me’l, sobretot quan veia alguna de les coses tan atractives que portaven els mercaders des de terres llunyanes.

Un any més tard, Algamish tornà a la ciutat i ens va fer nous encàrrecs.  Quan em veié, em preguntà:
-              Vas seguir el meu consell?  T’has pagat com a mínim amb una dècima part del que has guanyat durant aquests dotze mesos?

Li vaig respondre orgullós que sí.  Ell em respongué que molt bé i llavors em preguntà que què havia fet amb els estalvis.
-              Els hi he donat al ferrer perquè compri joies boniques aprofitant el seu viatge per terres llunyanes.  Quan torni, les vendrem a un preu més alt del que les ha comprades i ens repartirem els beneficis.

Algamish començà a negar amb el cap i digué: “Tots els babaus han d’aprendre.  Com has pogut confiar en un ferrer sobre una qüestió de joies? Aniries a veure el forner si necessitessis ferrar el teu cavall?  Ja pots tenir clar que els teus estalvis s’han evaporat,  però no et donis per vençut.  Planta un altre arbre de la riquesa i el pròxim cop que vulguis saber alguna cosa sobre joies, demana consell al joier i si vols saber alguna cosa sobre cavalls vés a veure aquell que porta anys i panys criant-ne i que, a més a més, té molt bona reputació.
Recorda que és molt fàcil donar consells, però només has d’acceptar aquells que el sentit comú t’indiqui com a acceptables i valuosos.   Aquell que accepti un consell per a invertir els seus estalvis d’algú que no coneix el terreny que trepitja, pagarà amb els seus estalvis en quedar demostrada la falsedat d’aquestes opinions. En dir això, s’acomiadà i marxà.

Malgrat que vaig mantenir l’esperança que Algamish s’equivoqués, tot va succeir com ell va dir.  El ferrer va comprar unes joies falses que en aparença semblaven joies precioses, però que si t’hi fixaves bé, ja veies que eren vidres de bonics colors i sense cap valor.
No vaig deixar que aquest fracàs posés fi als meus somnis; així és que vaig tornar a guardar una moneda de coure per cada deu que guanyava.  Total, ja m’havia acostumat a distribuir els meus diners d’aquesta manera i no em suposava cap esforç continuar fent-ho.  Dotze mesos més tard, Algamish em visità de nou i em preguntà com m’havia anat tot aquest temps passat.  Lli vaig respondre que m’havia seguit pagant fidelment a mi mateix i que li havia deixat els meus estalvis a un home de bona reputació que fabricava teles. 

Cada quinze dies em tornava part dels diners que li havia deixat més uns interessos. 
Algamish em digué: “Bé, has aprés alguna cosa; però què has fet amb  els interessos que has guanyat?”  Li vaig respondre que havia comprat una túnica cara que m’havia agradat molt, que l’endemà faria un convit per celebrar la festa de la collita i que estava en tractes per comprar una mula jove poquet a poquet.  Algamish es rigué de mi:  “T’has menjat ja els fills dels teus estalvis i estàs pensant en menjar-te els propers. Com esperes que treballin per a tu?  Com esperes que, a la vegada, tinguin més fills que treballin també per a tu?  Primer has d’aconseguir un exèrcit d’esclaus i llavors podràs gaudir de tots els convits que desitgis.  Et podràs comprar 10 túniques com la que has adquirit.”  Un cop dit això, se n’anà.

Fins dos anys més tard no vaig tornar a veure l’Algamish.  Em vaig alegrar molt de veure’l encara amb bona salut, malgrat la seva avançada edat.  Quan ens vam trobar em preguntà si ja havia assolit la riquesa amb la que somiava; li vaig dir que encara no posseïa tot el que desitjava, però que cada cop estava més a prop d’aconseguir-ho.  Tenia una bona quantitat de la que sentir-me orgullós i satisfet.  Aquesta quantitat em proporcionava interessos i beneficis, que a la vegada em donaven més beneficis i interessos.  Cada cop havia de treballar menys i, malgrat això, cada cop tenia més diners. 
-  Procura no oblidar-te dels més necessitats.  Encara segueixes els consells dels ferrers? 
-              Sí, però utilitzo aquests consells per conèixer quins són els millors forjats.  
Algamish, visiblement satisfet, em digué:
-               Has aprés molt bé la lliçó. Primer vas aprendre a viure amb menys del que guanyaves; després vas aprendre a demanar consell a aquells que són més competents gràcies a les seves pròpies experiències i després has aprés a fer que l’or treballi per a tu.  Has aprés per tu sol la manera d’adquirir diners, la forma de conservar-los i la forma usar-los.  Crec que has demostrat ser un home competent i per tant pots ocupar un lloc de responsabilitat.  Estic envellint i no tinc fills, em doldria que un cop mort tota la meva fortuna es perdés entre mans eixelebrades.  Voldria que es continués generant riquesa i es continués utilitzant part de l’or en ajudar a la gent que realment ho necessita. 
Torna amb mi a la ciutat on visc i ocupa’t dels meus negocis.  Mentre jo visqui seràs el meu soci i tindràs una part de les meves possessions.
Així és que vaig deixar la meva ciutat i vaig marxar amb Algamish per ocupar-me d’una part dels seus assumptes.  Gràcies a tot el que havia aprés durant els darrers anys, vaig actuar conforme a les tres lleis per a controlar amb èxit la riquesa, de forma que vaig incrementar considerablement la fortuna d’Algamish. Vaig cometre algunes errades però vaig tenir nombrosos encerts i la persistència que havia adquirit durant la meva joventut, m’ajudà a prosperar molt.  Anys més tard, Algamish morí i em deixà una part molt important de la seva riquesa, la resta la repartí entre alguns parents i els seus servidors fidels.

Quan Arkad acabà el relat, un dels seus amics declarà:
-   Me n’adono que vas ser molt afortunat perquè Algamish et deixà gran part dels seus bens.

Arkad li respongué:
- Vaig ser afortunat únicament perquè vaig tenir el desig de prosperar des de molt temps abans de conèixer Algamish.  Vaig determinar des de dins el meu cor que aprendria el secret de la riquesa.  Vaig estar atent a l’oportunitat de descobrir-lo i em vaig esforçar perquè em fos revelat.  Després em vaig limitar a seguir les indicacions que m’havia ofert el savi Algamish, i que en un principi semblaven massa senzilles per a ser efectives.  ¿No és cert que durant quatre anys vaig demostrar perseverança  en el meu propòsit?  L’oportunitat és una deessa que no perd el temps en aquells que no estan preparats per a rebre-la.

Un altre dels seus amics digué:
-              Bé, en realitat, tu ets una persona  amb una extraordinària força de voluntat, ho vas demostrar quan vas començar el segon any després d’haver-ho perdut tot.  És difícil igualar això.  No tothom ho pot fer.
-              No es tracta només de tenir força de voluntat. En realitat el que vaig demostrar va ser constància.  Constància en el meu ferm propòsit d’aconseguir allò que desitjava.  Es necessita fermesa per continuar amb el propòsit inicial i amb el pla fet al principi.  Si penso en traslladar cinc totxos durant deu dies, no es tracta de no fer res durant nou dies i traslladar-ne cinquanta el darrer dia.  Si actuo així, probablement el darrer dia pensaré que estic cansat i que suposa massa feina.  Així és que ho deixaria per al següent, sense adonar-me que em costaria més esforç encara.  Finalment la feina es quedaria sense fer perquè no hauria tingut  constància en fer-ho senzill. Quan em fixo una tasca procuro portar-la a terme de forma pausada però continuada, així puc gaudir de temps de descans i meditació; procuro no iniciar tasques massa difícils per a mi fins que no estic preparat.  Si necessito preparació ho faig amb tranquil·litat, assimilant allò que aprenc a poc a poc, però de manera constant.

I un digué:
-   Si el que ens has explicat és veritat, els teus plantejaments són certs i tot resulta tan senzill, ¿creus que hi hauria riquesa suficient per a tothom?
Arkad replicà:
-    La riquesa és una energia viva que creix on les persones exerceixen la seva capacitat creadora.  Si un home ric decideix construir una gran mansió, ¿és que potser desapareix l’or que paga per al seu capritx? Els beneficis queden repartits entre diverses parts: qui dirigeix l’obra, qui la construeix, qui fa els totxos; qui talla la pedra, qui talla la fusta, i així successivament de manera que tots els qui han participat en tenen una part i quan acaben la seva feina, la mansió roman.  L’home ric pot recuperar el seu or venent la seva casa.  En realitat la riquesa s’ha doblat o potser fins i tot, multiplicat.  L’amo continua tenint l’equivalent a la riquesa invertida i per altra banda tots aquells que hi van participar reben el pagament per la seva feina, però no només això, el terreny sobre el que s’aixeca la propietat també té més valor ara.  La riquesa creix de manera màgica i ningú pot profetitzar quins són els seus límits.  El límit de la riquesa només el dóna la pròpia imaginació de cada persona.  Si algú creu que només podrà obtenir 100 monedes d’or, tindrà tota la raó; si aquesta mateixa persona pensa que pot obtenir 1000 o 100.000 monedes d’or  també tindrà raó. 

I un tercer amic comentà:
-  Què ens aconselles perquè puguem esdevenir també homes rics com tu?   No som tan joves i no tenim res estalviat.
Arkad li respongué:
-  Comenceu seguint el consell d’Algamish: guardeu-vos una part de tot el que guanyeu; reserveu la part que considereu prudent, però mai menys de la desena part.  Serà qüestió de poc temps que el vostre tresor anirà augmentant i amb ell, també, l’orgull de sentir-se persones lliures.  Després feu que el vostre tresor treballi per a vosaltres, convertiu-lo en el vostre esclau i feu que els seus fills i els fills dels seus fills també treballin per a vosaltres.  Assegureu un ingrés per al vostre futur.  Deixeu-vos assessorar per aquells que tinguin una bona reputació i siguin entesos en la matèria.  Diversifiqueu els vostres estalvis i no n’invertiu més d’una cinquena part en cada assumpte.  No us angoixeu excessivament.  Viviu sempre d’acord amb les vostres possibilitats. 
Després d’això, els amics d’Arkad marxaren cap a casa seva.


Alguns d’ells guardaren silenci perquè no havien comprés bé el significat dels consells que els hi havia donat Arkad; altres movien el cap de dreta a esquerra pensant que només havien escoltat històries sense cap valor; però només uns pocs tenien una nova llum a la seva mirada, havien entès bé el missatge i havien apreciat la grandesa del seu contingut.  Aquests amics són els que continuaren visitant Arkad cada any, els que seguiren el seu consell i els que també arribaren a realitzar el seu somni.

Si has arribat fins aquí, FELICITATS!!  Ara, només et queda posar en pràctica els consells que Algamish va donar al seu deixeble i la riquesa començarà a arribar a la vostra vida.  No en dubteu!!

Tens diners foscos?

Compte!  No t'espantis!  No et preguntarem si treballes en negre o coses similars, el que volem que et preguntis és si els teus diners són foscos o no.

Què volem dir quan parlem de diners foscos?
Per a nosaltres els diners foscos són aquells que es troben en l'economia d'una persona o d'una unitat familiar i que ningú sap quantificar.

Ens explicarem millor.  Quan ens arriba a la consulta una persona amb problemes financers, el primer que li preguntem és si sap quants diners guanya.

En algunes ocasions les persones ens diuen que sí que saben el que guanyen, però la gran majoria no tenen ni idea en què gasten els seus diners.

Llavors la pregunta és obligada: si no tens clar quants diners guanyes i encara menys, quants diners gastes, com esperes que la teva economia funcioni bé?

Si tu ets de les persones que no sap com se li'n van els diners, si et plau, posa't les piles ara mateix. Agafa una llibreta i, des d'aquest moment, comença a portar una relació de les teves despeses diàries.

Això no et portarà massa temps i, en canvi, marcarà un abans i un després en la teva situació financera diària.

Per què?   Perquè si comences a prendre consciència en què se'n van els diners que tens a la teva cartera, et resultarà molt més senzill controlar la teva economia.  Posarà en evidència aquelles despeses inútils i t'ajudarà a posar els ciments per a un estalvi tranquil·litzador.

Prova-ho!!!   Val la pena!!


La creativitat: una clau mestra


Avui us portem una història que hem escrit en un dels nostres blogs i que ens agrada molt perquè ens mostra la importància de la creativitat per resoldre un problema.

Això succeí a l'Edat Mitjana.  Resulta que en un poblet qualsesvol, d'un país qualsevol, un home honrat i bo, va ser condemnat injústament de l'assassinat d'una dona.

Ell era innocent, el crim, l'havia perpetrat una persona molt influent del poble i, com que el crim va aixecar molta polseguera, els governants decidíren buscar un cap de turc.

El jutge, que, naturalment estava d'acord en declarar culpable l'acusat i condemnar-lo, volgué fer un petit muntatge que donés una aparença de justícia a tota aquella farsa.

L'home explicà a l'acusat que li donarien una oportunitat per sortir-se'n.  Va dir que posarien en dos bocinets de paper les paraules: "culpable" i "innocent".  Llavors, ell només hauria d'agafar un paperet i les autoritats executarien el que hi posés allà.

A l'acusat no li va fer cap gràcia, allò perquè sabia que se les inventarien totes per declarar-lo culpable.

L'home no anava gens desencaminat perquè el jutge escriví la paraula "culpable" als dos papers.  Així, el pobre home estaria condemat fés el que fés.

Quan li van posar el cistell amb els dos paperets al davant, l'acusat es quedà una estona pensant amb els ulls tancats.  L'audiència ja es començava a posar nerviosa quan, de sobte i amb un rampell, l'home agafà un dels papers i se'l menjà.

El jutge li digué que què caram havia fet.  Ara no podrien saber què posava el paper que havia agafat.

L'acusat respongué que això no era cap problema, l'única cosa que havien de fer era llegir què posava al paper que no havia agafat i així sabrien el què deia el que sí que havia agafat.

Ben empipat, el jutge hagué de claudicar i alliberar l'home innocent.  

Conte la llegenda que mai més el van empipar en res més.

Esperem que us hagi agradat.

ESTALVI: CREUS QUE NO POTS ESTALVIAR?

Vols dir? 

Si en aquests moments cobressis un 10% menys dels diners que guanyes actualment, no creus que podríes continuar endavant? 

Per què només actuem quan ja no tenim més remei? Perquè no ens han educat en la cultura de l’estalvi. La majoria pensem: “si aquest mes em sobren diners els guardaré”, però passa el mes i com que no ens sobra res, no estalviem; o bé, “tenim moltes despeses”, “amb la totalitat dels ingressos no en tenim ni per començar”, “no teniu ni idea de com s’ha posat tot”,...

La majoria de nosaltres ens hem gastat el 100% dels diners que hem guanyat al llarg de la nostra vida laboral; però, què hagués passat si haguéssim guanyat el 90%?
Probablement, ens haguessim ensortit igual.

En aquest punt el pressupost és molt important, perquè vosaltres sou primer que res, vosaltres sou més importants que la vostra hipoteca, que els vostres deutes, que els vostres pagaments. Sabem que és difícil d’entendre i més difícil encara d’acceptar; però si voleu prosperar heu de guardar el 10% dels vostres ingressos i posar-los en una guardiola o en un compte al banc. Aquests diners seran intocables i us serviran per anar-vos donant una seguretat econòmica que, amb el temps, es convertirà en la vostra llibertat financera.

Al llibre  “L’home més ric de Babilònia” trobem la conversa que mantenen el ric Algamish amb el seu deixeble, Arkad.

- Si t’haguessis guardat una dècima part de tot el que guanyes, quants diners tindries després de 10 anys?

- Li vaig respondre que tants com en guanyo en un any. Algamish em digué que em tornava a equivocar:
Cada moneda d’or que estalviïs serà com un esclau que treballi per a tu. Cada moneda de coure que guanyi aquest or serà un fill que també podrà produir-te beneficis. Si et converteixes en una persona amb estalvis considerables allò que tinguis et produirà beneficis i aquests beneficis a la vegada et donaran més beneficis. Tot això et farà gaudir de l’abundància que aconseguiràs acumulant riquesa.

No és fàcil, ho sabem; però no són les coses més fàcils de fer les que proporcionen les recompenses més elevades.

Comenceu guardant el que pugueu en funció dels vostres ingressos i de les vostres despeses, això sí, anoteu al vostre pressupost el percentatge sobre els ingressos que destinareu a l’estalvi i sigueu fidel a aquest. És el camí per a començar a forjar la vostra llibertat financera.

Compte! 
Ampliar una hipoteca per obtenir diners per gastar com si fossin estalvis que teniu recollits és acumular deutes i perdre diners en forma d’interessos.

Recordeu això:
els rics tenen estalvi, els pobres crèdit.

Fa uns anys, la majoria de persones que tenien grans fortunes eren a causa de la seva nissaga familiar; però actualment hi ha cada vegada més gent que s’enriqueix gràcies al seu comportament i a la seva iniciativa.
Guardeu sempre el 10% dels diners que ingresseu cada mes. No teniu res a prerdre i molt, molt a guanyar.
-

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...